dilluns, 14 de setembre del 2009

Catalunya (II) Cant a la Senyera.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Joan Maragall

Catalunya (I) Sóc diable

Sóc diable, sóc Angel Diabolic de Sant Vicenç dels Horts.
sóc el que amb foc a la forca et fara fugir,
el que et fara cridar amb el seu crit,
tots de fosc correm trencant la nit
com si fos un simple joc

ballem i cantem sota la pluja la foc

la tristor m’omple quan peta el darrer tro.

Sóc diable

corro molt o corro poc

i som tots els qui som,

els que més feliços som.



Sr. Cascabell