Presentació del Blog

Benvinguts, sigui quina sigui la raó que us ha dut fins aquí.

Per començar cal que faci una petita presentació. Maimut és l’eina d’expressió lliure i positiva que s’ha generat a partir de l’interès personal per preservar el més important del teixit social, la cultura i la participació.

Maimut és el guardià de les petites expressions culturals, de les singularitats que conformen les igualtats de la nostra actualitat que flirteja amb l’imperialisme simplista de la majoria, entenem que el què ens fa iguals són aquelles petites diferències. És Guardià d’aquells detalls que entre tots els fem grans per la qualitat dels gestos i no del nombre o quantitat.

Maimut ha nascut de la pretensió d’acompanyar les altres entitats, de poder sumar esforços de manera que la cultura, i la identificació del poble, i la nació siguin entesos per tots com una realitat dinàmica que hem de mantenir a base de practicar-la i no d’omplir-nos-en les paraules.

Maimut és una associació apolítica que vol fer conèixer les realitats dels nostres carrers i de les nostres persones de manera objectiva, evitant el nomenament de marques ideològiques que esdevinguin un prejudici pel fet de la comunicació.

Amb tot això i si convens amb la nostre idea positiva d’entendre la protesta, d’entendre la crítica, i vols col·laborar en reflexar la teva opinió o emoció, sense caure en l’error del descrèdit, et convido a fer ús i gust del nostre blog.

*no aprofiteu l’anonimat de la xarxa per a fer deshonor de vosaltres mateixos dient des de la covardia el que no sou capaços de defensar en persona.

James Horts, missió a SVH.

SANT VICENÇ DELS CLOTS_ NOVA MISSIÓ.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: desconegut_
Any: 2009_
- Tenim una nova missió, en seràs capaç?
- No ho sé, aquest cop serà més difícil que mai.
- Confiem en tu, ets l’únic capaç. Molts ho han intentat, però s’han quedat pel camí. No et confiïs , no cometis errors. Tens tan sols un dia de temps. Trobaràs el material necessari a la maleta que t’entregaran al passar el control a l’aeroport. Quan arribis un cotxe et durà al lloc de la missió. Des d’aleshores un dia. Sinó, serà el final.

Lloc: Sant Vicenç del Horts_
Hora: 11:00h del matí_
Dia: Dilluns dia 15 de Juny_
Any: 2009_
Es trobava a la rotonda d’entrada a Sant Vicenç. No havia presagiat que la missió es plantegés tan complicada. Era en Horts, Vincent Horts, res no li era impossible, però el rellotge corria i no li sobrava ni un segon. Estava disposat a arribar al final d’aquella qüestió. Va pujar al cotxe que l’esperava amb el llums d’emergència encesos. Es cordar el cinturó, i engegà. No passaven ni dels dos-cents metres recorreguts que un cartell blanc i vermell, amb tons grocs i un estrany símbol que recordava a una “E” alertava dels perills presents. El primer carrer tallat. La seva missió era creuar el poble, en cotxe, sense desesperar. Un cop arribat a l’altre cantó del poble havia de creuar-lo de nou, acompanyant a una senyora gran que havia anat a comprar acompanyada de la seva filla que alhora duia un carretó amb el seu fill. El tema era delicat, hi havia vides en joc.
Es concentrà en el punt en el que es trobava. El territori li era conegut, però en tan sols un mesos totes les direccions havien canviat. Això només podia ser obra d’algú molt, molt, molt malvat. Sabia que per la seguretat de tothom, un cop acabada la missió, hauria de fer-se’n càrrec.
Es desvià cap a la dreta, no podia ser realitat. Un nou cartell el previngué. Va tenir un cop de sort i va arribar al carrer Rafael Casanoves. Però no se sentia segur, s’aferrava al volant amb decisió. Si quelcom el feia el millor, era el fet que treballava amb tots el sentits. Li semblava estrany, i si li semblava estrany volia dir que estava a punt de passar, va trencar a mà esquerra, i el va veure, però va reaccionar amb rapidesa, havia identificat el cartell com un senyal diabòlic.
Hora: 12:45h del matí_
Arribà a l’altre punta del poble. Ho havia aconseguit, tot i que el cotxe d’última generació duia aire condicionat, havia suat molt.
Començava la part més desagradable, havia de dur el carret de la compra de la senyora gran. La seva pròpia vida estava en joc. La seva i tres més. Els va torbar esperant a un semàfor, els va reconèixer per la descripció que li havien fet. Destacaven per la indumentària entre la gent de l’entorn.
Es va presentar, s’ identificà degudament i es posà en marxa. Van esperar eternament a que el semàfor es poses verd. Els vigilaven, ho sabia. Creuaren ràpidament, no es podien distreure ni un segon. Si no arribaven a temps, el petit no dinaria.
Era difícil passar per aquelles voreres petites i plenes de fanals i pals de la llum, mai havia dubtat de les seves capacitats, però aquell cop era diferent als demés. Amb el carret de la compra era més fàcil, però amb el carret del nen, la cosa es complicava. Creuar el poble a peu era tan o més complicat que amb cotxe. En aquells carrers on passar amb el cotxe era com fer passar un elefant per la porta d’un 600, pel vianant era com circular pel mig de l’autopista. I per allà on els cotxes circulaven amb facilitat els vianants havien de dur arnès i penjar-se dels fanals quan es trobaven algú de cara.
A mesura que passava el temps anava creant un perfil de l’enemic causant de tot allò. Era un clar enemic del terme mig. Segur. Sinó allò no tenia explicació alguna. Anava entenent que el pla que intentava traçar era el de la desmesura (a més de la opulència i de l’egoisme). I això últim era alarmant: feien publicitat del seu malvat pla. El “Pla E”.
Hora: 13:45h del matí_
Una hora li va costar. Un cop va deixar-los allà on el “Pla E” no els podria afectar, va dedicar-se a la darrera tasca que li quedava. Desfer-se dels malvats impulsos d’aquest pla. Però això era una nova missió, que requeriria un material diferent. Havia de notificar que la missió estava acabada.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: Dilluns 15 de Juny_
Any: 2009_
- Missió complerta.
- Perfecte Vincent,no sé com tu has fet. Descansa, demà t’assignarem la nova missió. Felicitats agent Horts.

Cultura (I): ENHORABONA TERRABASTALL

Comença a sonar la dolça i esperada melodia del flabiol. Les mans estan entrellaçades com a signe de germanor. Tots amb els peus junts, esperant que el tamborí faci el repicó que indicarà que ja es pot començar a dansar.
Els cors de tots i cadascun dels concursants bateguen fort i al rostre s’hi pot veure un lleu somriure, una barreja de nervis i emoció. Els ulls brillen amb la il•lusió de saber que tothom està a l’aguait d’ells, els debutants, la colla TERRABASTALL.
Així és com segurament es van sentir els vuit jovenets i jovenetes d’entre 5 i 8 anys que el dia 27 de juny van debutar per primera vegada al concurs de sardanes de Rubí.
Van participar com a colla aleví, competint amb tres colles més i ballant conjuntament amb un total de divuit colles de diferents categories.
Per la nostra vila aquest va ser un esdeveniment històric ja que fa aproximadament més de cinquanta anys que no hi ha cap colla sardanista a SVH competint en un concurs del Campionat de Catalunya.
Per la mainada, però, aquest va ser un dia encara més especial ja que van viure la satisfacció de rebre un cúmul d’aplaudiments i enhorabones per part de tot el públic assistent al concurs. Així van veure recompensada tota l’entrega, l’entusiasme i l’esforç esmerçats setmana rere setmana des del mes de setembre.
Esperem que la rotllana de germanor que aquesta mainada ha teixit creant ,a més, vincles d’amistat, s’engrandeixi i es vagi consolidant. Fent d’aquesta manera que l’estima per la nostra vila creixi al mateix temps que ho fa l’estima per la nostra dansa, la sardana.

Esports (II) LA REINA DE L’ASFALT

Segurament molts de vosaltres no havíeu sentit parlar de la Raquel Parrado, doncs aquesta noia d’ulls blaus que es desplaça per Sant Vicenç amb la seva bicicleta, acumula al seu palmarès un primer i un segon lloc a la prestigiosa Cursa del Corte Inglés a més a més d’altres bons resultats en curses del nostre país.


NOM I COGNOMS: Raquel Parrado Romero
DATA I LLOC DE NAIXEMENT: 17/05/1976 Barcelona
CLUB: Club d’Atletisme Sant Boi
PROFESSIÓ: Fisioterapeuta
HISTORIAL ESPORTIU:
-2ona Cursa El Corte Inglés (2009)
-1era Cursa Montmeló (2009)
-1era Cursa Martorell (2005)
-1era Cursa El Corte Inglès (2005)
-2ona Mitja Marató Vic (2005)
-1era Cursa Nou Barris (2005)

És veritat que el món de les curses és un factor genètic a la família Parrado?
El precursor va ésser el meu pare, que ens ha inculcat a la meva germana i a mi la passió per l’atletisme.

Com vas començar al món de l’atletisme?
A l’escola, fent curses dels Jocs Escolars, i després al Club d’Atletisme de la Seat, que era l’empresa on treballava el meu pare.

Tens una relació molt especial amb la Cursa del Corte Inglés, com ho explicaries?
A l’any 2005 amb una bona preparació vaig poder guanyar-la, i des de llavors que sempre he estat en les primeres posicions. Aquest any he obtingut la segona posició en una edició marcada per les altes temperatures.

Què aporta l’atletisme a la teva vida?
És la meva passió. També em serveix per canalitzar els problemes i de motivació diària en busca d’un objectiu. A més a més m’ha proporcionat bons companys.

Quantes hores diàries dediques al entrenament?
1h,30’ aproximadament. M’agradaria poder fer més volum d’entrenament, però al no ésser professional aquest és tot el temps diari que hi puc dedicar.

Pots combinar bé feina i entrenament?
Per horaris sí, però el problema és la feina que tinc, és molt física i no em permet recuperar entre entrenaments com jo voldria.

Entrenes sola o acompanyada?
Normalment sola, i esporàdicament amb algun company de club.

Quines son la millor i la pitjor experiència que has viscut en una cursa?
La millor, l’edició de l’any 2005 de la Cursa del Corte Inglés, i la pitjor, la Cursa de Pallejà de l’any 2008, on hi vaig anar mig malalta a causa de problemes d’anèmia.

A quins indrets t’ha portat el món de les curses?
Quan estava a l’Agrupació Atlètica Catalunya, vaig estar a Itàlia en un encontre internacional. A nivell estatal a molts llocs, com per exemple el País Basc, País Valencià, Andalusia, etc.

Reps alguna ajuda de les administracions?
La veritat és que no.

Quines altres aficions tens a part de l’atletisme?
La lectura, la música, la cuina, i els jocs d’ordinador.



LA RAQUEL D’APROP
Una pel•lícula: La Milla verde, de Frank Darabont.
Un llibre: El Médico, de Noah Gordon.
Una cançó: The show must go on, del grup britànic Queen.
Un color: Vermell.
Un viatge: Escòcia.

Esports (I): EL FUTUR ÉS A LA MUNTANYA...

L’Andreu és una de les més fermes promeses de l’esport vicentí, als seus 17 anys ja acumula una sèrie d’importants victòries en el món de les curses de muntanya, a més a més de formar part de la Selecció Catalana d’aquesta especialitat. El futur és a les seves mans, cal estar atents a les evolucions d’aquesta jove promesa del nostre poble...


NOM I COGNOMS: Andreu Simon Aymerich
DATA I LLOC DE NAIXEMENT: 28/08/1991 Barcelona
CLUB: Club d’Atletisme Sant Boi
ENTRENADOR: César Thovar
PROFESSIÓ: Estudiant INEFC
HISTORIAL ESPORTIU:
-Campió Catalunya Junior de Curses de Muntanya (2008)
-Subcampió Circuit Català de Curses de Muntanya Junior (2008)
-3er Campionat Sub-23 de Curses de Muntanya del País Basc (2009)


Com explicaries a algú que no coneix el món de les curses de muntanya en que consisteix exactament una cursa de muntanya?
Bàsicament es tracta de substituir la pista o la carretera per la muntanya. Normalment la sortida i l’arribada estan situades a la plaça del poble on es disputa la prova, i la cursa consisteix en pujar i baixar la muntanya més alta dels voltants.

Què et va atreure cap a la pràctica de les curses de muntanya?
Des de sempre m’ha agradat la muntanya. Vaig començar fent bicicleta de muntanya, aquí vaig conèixer gent del món de les curses de muntanya i m’hi vaig començar a aficionar.

Quin balanç faries de la temporada que acaba de finalitzar?
Molt bona, tot i la parada que he tingut que fer per preparar la Selectivitat.

Quins objectius tens per a la propera temporada?
Igualar els resultats del 2009, si pot ser millorar-los i continuar gaudint amb el que faig.

De quina competició guardes millor record de totes les que has disputat?
La Butifarunner d’aquest any, va ésser la primera cursa on vaig vèncer en la classificació general.

Quina és la teva estructura setmanal d’entrenament?
Normalment realitzo sis sessions d’entrenament setmanals. D’aquestes sessions, una o dues són de rodatge amb bicicleta, una de sèries en pista, una de pujades, i tres de rodatge per muntanya.

Quins són els teus llocs habituals d’entrenament?
Les pistes d’atletisme de Sant Boi, la muntanya de Sant Antoni, Torrelles i Begues.

Com et motives abans d’una competició?
Escoltant música i estant ben acompanyat per riure una estona.

Qui és el teu ídol esportiu?
En tinc més d’un. En Quico Soler, l’Agustí Roc, en Killian Jornet, i el meu ídol local que no és cap altre que l’Andreu Vila.

Explica’ns alguna anècdota que t’hagi passat durant alguna cursa...
Com encara no tinc els divuit anys, per participar en moltes curses necessito l’autorització escrita dels meus pares.

Tens algun tipus d’ajuda de les administracions?
Cap ni una.

I ara ja per finalitzar, ens agradaria saber quin és el teu somni en el món de les curses de muntanya...
Guanyar alguna cursa del Campionat d’Espanya de Curses de Muntanya.




L’ANDREU D’APROP

Una pel•lícula: El Pianista, de Roman Polanski.
Un llibre: Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza.
Una cançó: Little scratches, del grup The Unfinished Sympathy.
Un color: Verd.
Un viatge: Escòcia.