CULTURA (II)

ÖZGÜRLÜK (llibertat)

Petita Istambul,
on els camins es fan i es desfan,
on grans i petites batalles
van esdevenir en el passat.

Milet, Constantinoble, Ephesus, Urgül;
ciutats subterrànies, Sòcrates, Atatürk;
lluna esgrogueïda que surts a la nit;
altar de Zeus, magnífic mont de l’Olimp.

Anatòlia, terra de pas, terra de bonança.
Enginyosos els hitites,
grans mestres els grecs,
hàbils constructors els romans,
grans guerrers els turcs.
Kibele, mare terra; Apol•lo, Déu del sol.
Artemisa, Al•là, de civilitzacions n’és gran bressol.

Petita Istambul,
tu que vius de dia i de nit,
tu que sents les espases vibrar,
tu que tens tanta història al damunt.

Xemeneies de fades, rialles sentides,
dones assecant albercocs al sol.
Dervixos que roden; kurds que s’ofeguen,
un mar de somnis, un mar de sensacions.

Camps de tabac que s’agiten,
sol punyent que t’acaricia el mentó.
La dansa del ventre, la dansa del seitó,
tot esdevé vida, esdevé color, somni, sensació.
Sensació de viure allò que ja s’ha escapat,
allò que mai més tornarà.
Sensació de viure en terres del passat,
en terres màgiques on tot et sorprendrà.