SANT VICENÇ DE LES ORDENANÇES_ NOVA MISSIÓ.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: desconegut_
Any: 2009_
- James, quelcom molt estrany està passant, la gent de Sant Vicenç va amb la roba mullada pel carrer. I s’estan produint segrestos de vianants innocents. Nova missió. Descobreix i acaba amb el que està passant.
- D’acord cap, tindràs notícies meves.
- Gràcies, James. Per cert, en vista dels problemes de l’última vegada per anar amb cotxe o a peu pel poble, et donem una moto d’última generació.
- Fins aviat.
- Sí, i molta sort.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: desconegut_
Any: 2009_
En cap moment va dubtar de qui era l’autor de tot allò. Eren els mateixos que presumien del seu malèfic “Plan E”. Al carrer desapareixia la gent, i havia de saber que passava, així que el primer lloc on miraria era allà, pels carrers. Era pel matí, passejava pel carrer d’incògnit. I va ocórrer, oh sí! Una pobre dona que regava les plantes del seu preciós balcó va ser sorpresa per uns homes que es feien anomenat Agents Cívics, duien unes armilles grogues. Se la van endur. Tot i que li va doldre molt, no podia fer res. Havia de saber perquè se l’havien endut. Així que quan van marxar amb una furgoneta, va demanar ajuda a un avi que passejava pel carrer. Segur que ell sabia perquè passava allò.
- Perdoni, senyor, què està passant?
Els seus ulls van reflectir una por insospitada. Va mirar a cantó i cantó del carrer. I de sota la jaqueta va treure un document que em va entregar sense ni mirar-me i va sortir el més ràpid que l’artrosi li va permetre.
Ja ho tenia, “L’ordenança de civisme i convivència ciutadana”, quina barbaritat havien gosat cometre aquell cop. Un document de protecció als innocents havia esdevingut la nova arma de repressió, control i submissió.
Ja sabia el que havia de fer. Va esperar amb la moto a que algú més fos raptat. Seguí la furgoneta per la carretera, estaven evitant passar pel poble, perquè? Aquesta pregunta tindria resposta més endavant. Els va seguir fins a un edifici de les afores. Un edifici que feia temps podia haver estat maco, però que ara el color rosa salmó desgraciava. Va aparcar la moto allà al davant. Es va posar a caminar, va entrar en un bar, es canvià de roba per tal de harmonitzar amb l’ambient. Pantalons de xandall, cadenes d’or penjant del coll sobre una samarreta de tirants i sabates esportives. Ningú sospitaria. Va comprar un retolador, una cartolina i cinta adhesiva, va fer un cartell i es disposà a penjar-lo en una paret. En el moment en què la cinta va entrar en contacte amb la paret unes mans el van agafar per les espatlles i el van introduir en una furgoneta. La primera part del pla estava complerta, al departament de darrera del vehicle hi havia més gent. Tots amb la roba mullada.
- Perquè aneu tots xops?
- No podem...no podem... – deia amb temor – no podem estendre la roba als balcons.
- Què? Com que...
- Si, la nova ordenança ho prohibeix...
- Silenci! – va dir el conductor.
Quina era aquella insòlita ordenança. Com que el “Plan E” no era del tot efectiu a l’hora de fastiguejar als pobres i innocents habitants del poble, els martiritzaven amb normes estúpides.
Es van aturar i els van fer baixar. Ara ja sabia el que passava. Sabia quin era el seu punt feble, la cultura i per tant va decidir treure el diccionari que hàbilment havia amagat entre la seva roba. Quan obriren la porta de la furgoneta es va posar en actitud d’un mestre de la vella escola, va treure el diccionari i el posà a les mans d’aquell que l’agafava.
- Busca “supercalifragilisticoespialidoso” al diccionari, va...espavila’t.
Com que el va agafar desprevingut va obeir. I amb senyals va ordenar a tothom que sortís de la furgoneta. Va córrer cap a l’edifici, en entrar va trobar un centre d’operacions que va reduir de la mateixa manera; amb cultura, demanant-los que recitessin de memòria l’himne del poble de Sant Vicenç. Tots van quedar embadalits i balbucejant coses intel•ligibles. Va agafar una ampolla d’aigua i la buida sobre el taulell del centre d’operacions. Trigarien segles en poder-lo arreglar i per tant els ciutadans no serien segrestats.
En agafar la moto que havia aparcat a l’exterior trobà resposta a la pregunta de perquè les furgonetes evitaven circular per l’interior del poble. En passar per un pas de zebra amb la moto va relliscar, va caure. Es va aixecar ràpidament. Agafà el telèfon mòbil i demanar que un mitjà de transport el passes a recollir.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: desconegut_
Any: 2009_
- missió complerta senyora.
- Perfecta, James, perfecte...per cert, què fas vestit així? – va preguntar-li amb cara estranyada – si no li paguem suficient perquè vesteixi dignament diguin-s’ho.
- No senyora, és camuflatge.
- D’acord. Però no et tornis a presentar amb aqust camuflatge aquí, entesos?
- D’acord cap, tindràs notícies meves.
- Gràcies, James. Per cert, en vista dels problemes de l’última vegada per anar amb cotxe o a peu pel poble, et donem una moto d’última generació.
- Fins aviat.
- Sí, i molta sort.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: desconegut_
Any: 2009_
En cap moment va dubtar de qui era l’autor de tot allò. Eren els mateixos que presumien del seu malèfic “Plan E”. Al carrer desapareixia la gent, i havia de saber que passava, així que el primer lloc on miraria era allà, pels carrers. Era pel matí, passejava pel carrer d’incògnit. I va ocórrer, oh sí! Una pobre dona que regava les plantes del seu preciós balcó va ser sorpresa per uns homes que es feien anomenat Agents Cívics, duien unes armilles grogues. Se la van endur. Tot i que li va doldre molt, no podia fer res. Havia de saber perquè se l’havien endut. Així que quan van marxar amb una furgoneta, va demanar ajuda a un avi que passejava pel carrer. Segur que ell sabia perquè passava allò.
- Perdoni, senyor, què està passant?
Els seus ulls van reflectir una por insospitada. Va mirar a cantó i cantó del carrer. I de sota la jaqueta va treure un document que em va entregar sense ni mirar-me i va sortir el més ràpid que l’artrosi li va permetre.
Ja ho tenia, “L’ordenança de civisme i convivència ciutadana”, quina barbaritat havien gosat cometre aquell cop. Un document de protecció als innocents havia esdevingut la nova arma de repressió, control i submissió.
Ja sabia el que havia de fer. Va esperar amb la moto a que algú més fos raptat. Seguí la furgoneta per la carretera, estaven evitant passar pel poble, perquè? Aquesta pregunta tindria resposta més endavant. Els va seguir fins a un edifici de les afores. Un edifici que feia temps podia haver estat maco, però que ara el color rosa salmó desgraciava. Va aparcar la moto allà al davant. Es va posar a caminar, va entrar en un bar, es canvià de roba per tal de harmonitzar amb l’ambient. Pantalons de xandall, cadenes d’or penjant del coll sobre una samarreta de tirants i sabates esportives. Ningú sospitaria. Va comprar un retolador, una cartolina i cinta adhesiva, va fer un cartell i es disposà a penjar-lo en una paret. En el moment en què la cinta va entrar en contacte amb la paret unes mans el van agafar per les espatlles i el van introduir en una furgoneta. La primera part del pla estava complerta, al departament de darrera del vehicle hi havia més gent. Tots amb la roba mullada.
- Perquè aneu tots xops?
- No podem...no podem... – deia amb temor – no podem estendre la roba als balcons.
- Què? Com que...
- Si, la nova ordenança ho prohibeix...
- Silenci! – va dir el conductor.
Quina era aquella insòlita ordenança. Com que el “Plan E” no era del tot efectiu a l’hora de fastiguejar als pobres i innocents habitants del poble, els martiritzaven amb normes estúpides.
Es van aturar i els van fer baixar. Ara ja sabia el que passava. Sabia quin era el seu punt feble, la cultura i per tant va decidir treure el diccionari que hàbilment havia amagat entre la seva roba. Quan obriren la porta de la furgoneta es va posar en actitud d’un mestre de la vella escola, va treure el diccionari i el posà a les mans d’aquell que l’agafava.
- Busca “supercalifragilisticoespialidoso” al diccionari, va...espavila’t.
Com que el va agafar desprevingut va obeir. I amb senyals va ordenar a tothom que sortís de la furgoneta. Va córrer cap a l’edifici, en entrar va trobar un centre d’operacions que va reduir de la mateixa manera; amb cultura, demanant-los que recitessin de memòria l’himne del poble de Sant Vicenç. Tots van quedar embadalits i balbucejant coses intel•ligibles. Va agafar una ampolla d’aigua i la buida sobre el taulell del centre d’operacions. Trigarien segles en poder-lo arreglar i per tant els ciutadans no serien segrestats.
En agafar la moto que havia aparcat a l’exterior trobà resposta a la pregunta de perquè les furgonetes evitaven circular per l’interior del poble. En passar per un pas de zebra amb la moto va relliscar, va caure. Es va aixecar ràpidament. Agafà el telèfon mòbil i demanar que un mitjà de transport el passes a recollir.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: desconegut_
Any: 2009_
- missió complerta senyora.
- Perfecta, James, perfecte...per cert, què fas vestit així? – va preguntar-li amb cara estranyada – si no li paguem suficient perquè vesteixi dignament diguin-s’ho.
- No senyora, és camuflatge.
- D’acord. Però no et tornis a presentar amb aqust camuflatge aquí, entesos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada