James Horts, missió a SVH.

SANT VICENÇ DELS CLOTS_ NOVA MISSIÓ.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: desconegut_
Any: 2009_
- Tenim una nova missió, en seràs capaç?
- No ho sé, aquest cop serà més difícil que mai.
- Confiem en tu, ets l’únic capaç. Molts ho han intentat, però s’han quedat pel camí. No et confiïs , no cometis errors. Tens tan sols un dia de temps. Trobaràs el material necessari a la maleta que t’entregaran al passar el control a l’aeroport. Quan arribis un cotxe et durà al lloc de la missió. Des d’aleshores un dia. Sinó, serà el final.

Lloc: Sant Vicenç del Horts_
Hora: 11:00h del matí_
Dia: Dilluns dia 15 de Juny_
Any: 2009_
Es trobava a la rotonda d’entrada a Sant Vicenç. No havia presagiat que la missió es plantegés tan complicada. Era en Horts, Vincent Horts, res no li era impossible, però el rellotge corria i no li sobrava ni un segon. Estava disposat a arribar al final d’aquella qüestió. Va pujar al cotxe que l’esperava amb el llums d’emergència encesos. Es cordar el cinturó, i engegà. No passaven ni dels dos-cents metres recorreguts que un cartell blanc i vermell, amb tons grocs i un estrany símbol que recordava a una “E” alertava dels perills presents. El primer carrer tallat. La seva missió era creuar el poble, en cotxe, sense desesperar. Un cop arribat a l’altre cantó del poble havia de creuar-lo de nou, acompanyant a una senyora gran que havia anat a comprar acompanyada de la seva filla que alhora duia un carretó amb el seu fill. El tema era delicat, hi havia vides en joc.
Es concentrà en el punt en el que es trobava. El territori li era conegut, però en tan sols un mesos totes les direccions havien canviat. Això només podia ser obra d’algú molt, molt, molt malvat. Sabia que per la seguretat de tothom, un cop acabada la missió, hauria de fer-se’n càrrec.
Es desvià cap a la dreta, no podia ser realitat. Un nou cartell el previngué. Va tenir un cop de sort i va arribar al carrer Rafael Casanoves. Però no se sentia segur, s’aferrava al volant amb decisió. Si quelcom el feia el millor, era el fet que treballava amb tots el sentits. Li semblava estrany, i si li semblava estrany volia dir que estava a punt de passar, va trencar a mà esquerra, i el va veure, però va reaccionar amb rapidesa, havia identificat el cartell com un senyal diabòlic.
Hora: 12:45h del matí_
Arribà a l’altre punta del poble. Ho havia aconseguit, tot i que el cotxe d’última generació duia aire condicionat, havia suat molt.
Començava la part més desagradable, havia de dur el carret de la compra de la senyora gran. La seva pròpia vida estava en joc. La seva i tres més. Els va torbar esperant a un semàfor, els va reconèixer per la descripció que li havien fet. Destacaven per la indumentària entre la gent de l’entorn.
Es va presentar, s’ identificà degudament i es posà en marxa. Van esperar eternament a que el semàfor es poses verd. Els vigilaven, ho sabia. Creuaren ràpidament, no es podien distreure ni un segon. Si no arribaven a temps, el petit no dinaria.
Era difícil passar per aquelles voreres petites i plenes de fanals i pals de la llum, mai havia dubtat de les seves capacitats, però aquell cop era diferent als demés. Amb el carret de la compra era més fàcil, però amb el carret del nen, la cosa es complicava. Creuar el poble a peu era tan o més complicat que amb cotxe. En aquells carrers on passar amb el cotxe era com fer passar un elefant per la porta d’un 600, pel vianant era com circular pel mig de l’autopista. I per allà on els cotxes circulaven amb facilitat els vianants havien de dur arnès i penjar-se dels fanals quan es trobaven algú de cara.
A mesura que passava el temps anava creant un perfil de l’enemic causant de tot allò. Era un clar enemic del terme mig. Segur. Sinó allò no tenia explicació alguna. Anava entenent que el pla que intentava traçar era el de la desmesura (a més de la opulència i de l’egoisme). I això últim era alarmant: feien publicitat del seu malvat pla. El “Pla E”.
Hora: 13:45h del matí_
Una hora li va costar. Un cop va deixar-los allà on el “Pla E” no els podria afectar, va dedicar-se a la darrera tasca que li quedava. Desfer-se dels malvats impulsos d’aquest pla. Però això era una nova missió, que requeriria un material diferent. Havia de notificar que la missió estava acabada.
Lloc: desconegut_
Hora: desconeguda_
Dia: Dilluns 15 de Juny_
Any: 2009_
- Missió complerta.
- Perfecte Vincent,no sé com tu has fet. Descansa, demà t’assignarem la nova missió. Felicitats agent Horts.